9/16/2011

Camins d'aigua

Concurs d’avantprojectes per a la reforma i condicionament de la Casa Museu Blai Bonet a Santanyí, Mallorca.

El projecte consisteix en la rehabilitació de la que va ésser vivenda de l’escriptor mallorquí Blai Bonet (1926-1997). Dita vivenda està situada a la població de Santanyí.

Estat de l'edificació el juny de 2009. Façanes: carrer Palma (esquerra) i carrer Campos (dreta)

La casa, inserida dins el teixit urbà i entre mitgeres, és una construcció mallorquina de dues plantes i coberta a dues aigües aixecada amb marès, roca calcària molt abundant a l’illa. Aquesta edificació constitueix l’extrem sud del solar, cap al carrer de Palma. Al centre del solar trobam un pati amb diverses construccions auxiliars que, entre altres usos, havien estat emprades per a criar animals i que en el moment de la visita a l’emplaçament es trobaven en un estat d’abandonament. Cap a nord, en el límit amb el carrer de Campos s’aixeca una altra construcció de caràcter auxiliar, probablement un magatzem, d’una única planta i coberta a dues aigües de teula àrab.

Estat de l'edificació el juny de 2009. Detalls del pati: construcció auxiliar amb menjadora pels animals (esquerra) i racó per a les tertúlies literàries (dreta).

La proposta es divideix en dues actuacions: la rehabilitació de la casa existent per a obrir-la al públic com a casa museu i la supresió del volum auxiliar per aixecar un nou cos que allotgi un centre de documentació per la divulgació de l’obra de l’escriptor. A més, per suposat, de condicionar el pati conservant un mur transversal a les mitgeres que sembla indicar l’existència original de dos solars separats. Així es creen dos àmbits travessats i connectats per unes vies líquides, uns camins d’aigua, que parteixen del pou i de la pica existent a un dels afegits i que es decideix recuperar i encastar al nou paviment.



Vaig lentament, tan lent que, sovint, perdo l'equilibri. I quan estic a punt de caure m'adono del que és un home: quan cerco l'estabilitat a causa de la verdor del camp, i el camp i tota la seva flor queden quiets.
Blai Bonet, El mar